Gelosia (Explicacions, 2ª part)

He viscut la gelosia. Sovint i injustificada. Si que és veritat però que el meu tarannà provoca que instintivament m'acosti a dones atractives i hi flirtegi. No sé, no ho puc evitar. És veure l'oportunitat d'apropar-me i... començar una conversa. És com veure un tanga o un bon escot, els ulls se t'hi van, no pots evitar-ho! És aleshores que m'he de repetir que d'entre totes en vaig escollir ja una i és qui ara és al meu costat. Amb les seves virtuts i els seus defectes. Sinó no pararia mai.

Val a dir que de vegades si que penso en arranca’ls-hi la roba amb les dents però... és aquí on entra la fantasia... i on s'hi queda. Al cap.

Ara fa uns mesos vaig perdre una amiga amb qui hi havia feeling, química, atracció - digues-li com vulguis - i amistat segons m'ha dit per un atac de gelosia. Ho entenc, i així ho vaig fer veure. És normal quan tens una dona atractiva al costat, no et refies ni del germà. També ho viscut... i amb fatals conseqüències per mi.

El problema va venir perquè m'ho va comunicar per telèfon. Com era un número ocult i havia anat a un parell d'entrevistes d'on esperava resposta, vaig respondre mentre era en un hospital. Tot i advertir-me de no poder rebre més correus per respecte al seu marit, em vaig voler disculpar més tard per haver estat una mica fred i sec en la conversa. Vaig voler solucionar-ho enviant-li un sms on deia "I must apologize to you but I couldn't talk about the issue" o una cosa semblant. Em dóna la sensació que el telèfon el duia el marit perquè la resposta va ser una esbroncada considerable per part seva. Vaig decidir doncs tallar tota mena de relació per no espifiar-la encara més segons demanda. És una llàstima.

Hi ha un munt de coses que han passat aquests mesos i que m'he quedat amb ganes d'explicar. La mudança, la paternitat, la feina, l'EOI... saber si estudia, ha venut el pis, té també un blog... Són coses que ja no podré comentar amb ella però si amb vosaltres. I espero respostes! encara que anònimes pot ser l'inici d'una altre tipus amistat.

Nudisme

Ara fa uns dies vaig tenir la meva primera experiència nudista. Va estar molt bé. No sentir la pressió de la goma del banyador mentre prens el sol està prou bé. Pensava que em costaria molt més i la veritat és que no.

Tot va començar en un sopar quan un dels comensals va suggerir que a la platja a certes edats i segons el tipet la gent no hauria de portar tangas, fer top-less, nudisme.... Vaig trobar el comentari molt classiste. Vol dir que ara hem de restringir a molta gent el seu accés a la platja perquè comença a tenir penjolls? Qui decideix qui té bon tipet? Collonades. Si que és veritat que els hi pot quedar malament però això ja és una qüestió personal i d'acceptació.

Aixì doncs vaig decidir presentar-me a una platja nudista i afrontar els meus defectes i les meves virtuds i ensenya'ls-hi a qui fos allà, i estigués com jo, el que hi ha. Despullat! Mostrar-me com sóc als altres per una qüestió d'acceptació. Si perdo la vergonya a mostrar-me en pilotes és que accepto com sóc, no?

Estic segur que el comensal mai no ho faria... i té bon tipus per fer-ho. Molta xarrameca és el que té.

El següent pas serà anar-hi o trobar-me amb algú conegut. Ja veurem si la cosa canvia.

Explicacions

Ja han passat molts mesos des de l'últim post. El fet de no tenir internet a casa, la mandra d'haver d'anar fins a la biblio per tenir accés i la por a què algun conegut de casa esbrini el meu blog i llegeixi els posts, m'ha mantingut apartat del ciberespai. Ara però hi torno.

Espero que si mai tornes a tafanejar el blog m'expliquis que et va passar i jo t'explicaré el que vaig escriure.

Tot i no tenir lectors, em proposo tornar a donar una oportunitat a l'esperança de tenir-ne i començar a tenir ciberopinions. El facebook és un gran competidor entre els amics però els blogs permeten l'anonimat.

Voyeur = Facebook?

Ja fa uns dies que volia escriure, i ja tenia el tema! Era sobre la franquesa i la sinceritat, vistes les últimes converses que he tingut. Però... què ha passat?

Avui he anat a la biblio a treballar i he treballat menys del que hauria de fer-ho, perquè? perquè tinc un conte a Facebook i tenia un missatge d'algú que m'havia trobat per un contacte comú. Aleshores el que he començat a fer és a escriure els noms d'amics que fa una pil·la d'anys que no vec. Però no per establir relacions altre cop, no.... sinó per veure la cara que fan, a què es dediquen, si han guanyat pes, etc... i no odia parar de fer el tafaner!

He buscat ex-nòvies, companys de l'EGB, de la facultat, de l'EOI,... fins i tot he trobat persones que es diuen com jo i no paro. Tothom que se m'acut, el busco.

Internet provoca uns nivells de tafaneria brutal. Ja fa uns dies, després de veure en un programa pujat de to el domini d'una pàgina on pots veure la cara que fa la gent mentre té ...., vaig pensar, oita! encara veuràs algú conegut.

Utilitzem, utilitzo o ens fan utilitzar internet per buscar coses tan tontes! Per saber coses que no ens calen d'altre gent.

Un exemple ben clar és que esteu llegint aquest blog per saber que faig. Us he enxampat/des!!

Que hi farem. Amics, amigues..... sóc un cyber-voyeur i tafaner.

Pels pèls

Avui he anat a tallar-me el cabell i m'he adonat, sobretot amb el cabell moll, que cada cop me'n queden menys.

Ja fa un temps vaig sentir dir a un futbolista quan l'entrevistaven que un s'adona que és vell quan els jugadors que t'agraden són més joves que tu. El futbol no és el meu sport així que jo penso que et fas gran quan t'adones que tens (o no) pèls allà on no toca.

Ara és el moment de fer les fotos de la posteritat per d'aquí uns anys recordar amb tristesa com eren amb cabell larg (sniff, sniff).

Val a dir que hi ha homes que guanyen en sex-apple un cop calbs. Jo la veritat preferiria quedar-me com estic i no haver d'averirguar-ho.

Un clàssic per saber si ja ets gran és quan un marrec et parla de vostè.

Pregunta - Resposta

Ja fa bastants dies, em van preguntar perquè havia escollit com a nick Vito (me'n recordo) i com és que a tanta gent agrada El padrino. La resposta.... no ho sé.

En aquell moment em sembla que vaig respondre que era degut a la imatge que representa il Don: poder, respecte i familia, i com avui per avui ja és difícil aconseguir que una de les tres coses funcioni suposo que ens sorprèn que una persona ho assoleixi.

Pot ser, ara divago, que el personatge em faci recordar la meva època de glòria a l'escola i l'institut. En aquells temps (no fa pas tant) hi havia molta gent que feia el que deia i la meva opinió tenia pes. Per descomptat que no als nivells ni amb els mitjans de la Famiglia. Chi sà!

Un cop fora t'adones de com és difícil fer-te un lloc en quansevol dels àmbits per on et mous: feina, amics, familia,..

Per altra banda, no em d'oblidar que és una gran pel·lícula!

He respost?

Història del filòsof grec Sòcrates

Es diu que un conegut del mestre li diu que acaba de sentir quelcom d’un dels seus deixebles.
- Abans m’agradaria que passessis la prova del triple filtre – va dir en Sòcrates. El primer és el de la Veritat. Estàs segur que el que em vas a dir és cert?
- M’acabo d’assabentar i ...
- ... és a dir, que no saps si és cert. El segon filtre és el da la Bondat. Vols explicar-me alguna cosa bona sobre el meu deixeble?
- Ans el contrari.
- Així que vols explicar-me alguna cosa dolenta d’ell i sense saber si és certa. Tot i així, encara podria passar el tercer filtre, el de l’Utilitat. Em serà útil?
- No gaire.
- Si no és cert ni bo ni útil, perquè explicar-ho? -. Va concloure el mestre.

No ho apliqueu tan sols a la feina, eh?